LA FESTA
El pare, la mare i en Gianni, el fill, viuen les seves petites vides més o menys ordenades sense res
que es pugui dir que no hagi estat dit ja. Entre malentesos fingits i respostes esperades, regna
una confusió molt ordenada que permet al pare tots els seus capricis malhumorats, a la mare
totes les seves fantasies i al fill les seves escapades de solter. En aquesta mena de rutina
quotidiana orquestrada a tres veus, cadascú recita la seva part de la partitura, obligant
l'espectador a reflexionar sobre l'estat i el sentit de la família, niu d'afectes i trampa de
convivències obligades.
Cada dia s'engrana amb l'anterior i el següent sense cap alteració, amb l'única diferència que
avui és el trentè aniversari de noces dels pares i se celebra una festa.
Tot esperant aquesta festa, la mare desenvoluparà una quotidianitat asfixiant amb el fill i el
marit. La festa esdevé, aleshores, un retrat fidel de la incomunicació i la solitud de la societat
contemporània. Scimone situa l’acció en un espai únic i estret i fa servir la comicitat per mostrar
el dramatisme d’una família que parla per parlar i no s’escolta.