MALEÏTS POETES
Els poetes són “els legisladors no reconeguts del món”, deia Shelley. I els poetes maleïts, podríem dir, són l'oposició extraparlamentària del món, ànimes foragitades que, això no obstant, s'hi han capbussat i han tornat a la superfície amb experiències impúdiques, relats inversemblants i mentides descomunals. Poemes que mostren com és la humanitat... Des que es va titllar Baudelaire, Verlaine, Mallarmé i companyia de 'poetes maleïts', la família no ha parat de créixer, i aquest recital els donarà veu. Hi sentirem, esclar, Charles Baudelaire, però també Jacint Verdaguer, Blai Bonet, Miquel Bauçà, J.M. Fonollosa, Nicanor Parra, Sylvia Plath, Andreu Vidal, Carlos Edmundo de Ory, Antonin Artaud, i Josep Palau i Fabre. Poetes que van viure al límit de la vida i que van descriure el seu temps sense sedassos, ni mordasses, ni topalls.
Andreu Gomila