L'espectacle s'inicia amb una Ruth Elias, supervivent de Theresienstadt i Auschwitz que, ja gran, explica les seves vivències als seus néts. Això ens permet fer un flashback sobre la vida al ghetto i sobre com va conèixer Ilse Weber. Per acotar-ho en un espai-temps concret, comença amb els preparatius de la visita que els enviats de la Creu Roja internacional han de fer al guetto. Un cop feta aquesta visita, molts dels protagonistes van ser deportats i assassinats a les cambres de gas d'Auschwitz, lloc on acaba la nostra història. Entremig s’hi poden veure les petites històries personals d’Ilse, que escriu poemes i cartes al seu fill que s’ha salvat, Hanus, així com l’embaràs de Ruth just abans de ser enviada a Auschwitz.
Lluny del melodrama fàcil, aquesta serà una presentació dels fets des dels punts de vista de les dues dones i dels nens que cuidaven. El final serà un cant a la pau i no una plasmació del drama humà.