DON PASQUALE
Ens explica la història, molt típica de l’òpera buffa italiana, d’un home gran i ric, que ha estat solter tota la seva vida, l’hereu del qual és el seu nebot Ernesto, un vividor. Aquest està enamorat d’una vídua jove, Norina, però l’oncle vol que es casi amb una altra dona que ell ha triat, doncs Norina no li sembla prou adequada. Ernesto es nega i l’oncle decideix casar-se ell mateix. Un amic de la família, el Doctor Malatesta, concep un veritable parany: fa passar Norina per la seva germana Sofronia, recent sortida d’un convent, que conquista Don Pasquale amb la seva modèstia. Un cop casats, però, l’esposa treu un caràcter totalment contrari: despòtica i manaire, comença a gastar sense límits. El marit no ho pensa consentir i, després d’un desagradable episodi en que la dona li clava una bufetada, decideix que cal acabar amb aquest matrimoni. La conspiració de Malatesta culmina dient que cal que Ernesto es casi amb Norina, que serà la nova mestressa de la casa. Sofronia, airada, s’hi nega. Don Pasquale, per tal de treure’s de sobre aquesta, accepta. Aleshores li fan veure que ha estat enganyat, doncs Sofronia i Norina són la mateixa persona. Don Pasquale, alleujat, perdona tothom.