La commemoració d'una batalla oblidada reuneix les minses restes d'una tropa. A penes es distingeixen ja d'aquells fantasmes que evoquen, els que van quedar sepultats juntament amb la por i la glòria, en les trinxeres. Es diria definitivament vençuts pel temps, derrotats per les hostilitats del destí, no obstant això, no han abandonat l'esperança de realitzar una última gesta gloriosa.
En la reunió anual planegen perpetrar l'assalt al poder, somien amb una revenja que acabi amb les injustícies i acaben entre ambicions i rivalitats.
En l'exploració de límits en què sempre treballa La Zaranda aquesta Batalla de los ausentes es mou entre l'elegíac i la farsa, constituint en clau d'humor una al·legoria descarnada de l'actualitat.