QUAN ELS CRANCS PORTIN TALONS
Qualsevol semblança amb la ficció es pura realitat.
Només desitgem que entreu i jugueu.
Revisitem els esdeveniments sense nostàlgia.
Guaitem per un forat com si fóssim voyeurs.
L’amor on és? Ha volat alguna vegada?
La llibertat vindrà?
La nostra veritat està servida en safata de cristall, fràgil i perenne, agre i dolça.
Us l’explicarem sense cap més ficció que la vostra imaginació.
El nostre circ s’allibera del dolor i foragitem el patiment amb la bellesa i el plaer.
Els objectes són el mirall del nostre bestiari, de les nostres bestieses com humans.
Els cossos són l’embolcall dels nostres actes.
El pensament corre lliure per tota la sala.
La proesa es disfressa d’emoció i el perill d’amor.
Benvinguts al nos-vos-tre circ.
I tu, de què et disfressaràs?