FAR
Negra nit, veig un raig de llum que viatja en línia recta, travessant els núvols fins acaronar el terra. Recordo haver-ne vist una altre d’igual, va ser fa molt de temps però, just abans de perdre’m seguint les meves passes. Passejo sense rumb resseguint un so que prové de temps remots. Sento una presència permanent i estàtica. És la torre que es desperta alçant-se a terra ferma, marcant el pas del temps ens retorna en l’aquí i en l’ara.