MALEÏDA TARDOR
Tots els “hi havia una vegada” acaben en “conte contat, conte acabat”, precipitant-se cap a un final, com tu i com jo. Mentre, la pell s’esquerda com la terra en un sisme grau sis. Perdona que em faça riure. Maleïda Tardor reflexiona sobre com sentim el pas del temps i la finitud. És una celebració de la vida amb magnificència -ací i ara, sense comptar amb el demà- balles?