MEDUSA
Des de nen, Prohaska se sent fascinat per les imatges. A elles dedicarà la seva vida, com a cineasta, fotògraf i pintor. Però Prohaska és un artista molt singular, obsessionat amb la desaparició i la invisibilitat, un home paradoxal del qual no se’n conserva una sola imatge, però que, no obstant, sembla haver-ho vist tot. L’actitud d’aquest artista multidisciplinar planteja dues preguntes incòmodes: la primera, si es pot viure sense ideologia; la segona, si es pot mirar amb impunitat.
Aquesta novel·la proposa un travelling vertiginós, en el temps i l’espai, que recorre no només l’entranya del ferotge segle vint, la crueltat del qual Prohaska s’obstina en retratar, sinó el mapa complet de la vergonya humana.