AÜC,EL SO DE LEs ESQUERDES
Construint la melodia em venia tota l’estona la paraula “lament”. La mà dreta és
el lament que continua. Un lament que és plor i que és cant. És la profunditat
d’uns ulls que miren lluny. És moltíssima soledat. L’espai més íntim que pots
trobar dins de tu mateixa.
La mà esquerra no és neta.
És una amenaça constant, és el pes, la monotonia. El que portes cada dia, no
t’ho pots treure tu. Tota l’estona t’ho recorda. És el caminar. Es va embrutant, es
va carregant.
Hi ha un semitò de diferència, és dissonant. Els actes de violència sexual són
dissonants.
Clara Peya