EL MEU NOM ES HOR
Aquesta peça indaga, a través de la plasticitat del moviment i la fragilitat del circ, en la arqueologia de les relacions, els objectes, les llums i ombres de l’ésser humà. En aquesta expedició arqueològica es descobreix un inventari de gestos aparentment buits, abandonats a la intempèrie dels temps. El misteri articula la peça: Qui és Hor? Aquesta pregunta persisteix al llarg de l’espectacle. Prenent com a font d’inspiració l’obra d’alguns pintors com el surrealista Edgar Ende, l’espectacle converteix l’espai escènic en el que podria ser el desordre d’un museu o bé un garatge ofegat de rampoines quotidianes, una acumulació de l’obsolescència programada.