PLORS DE COCODRIL
Foscor, un “silenci de son” omple l’habitació d’una escola bressol on els més petits, els nadons, dormen la migdiada. Quants són? No ho sabem, però de ben segur que n’hi ha uns quants. N’hi ha set!!! Això sí, de moment, tots dormen.
S’obre la porta i algú entra, Qui és? La Senyoreta? No, és un l’electricista que ve per a canviar una bombeta d’un llum que és fosa. Li sona el telèfon. Ah, és el seu company que l’espera per esmorzar. Res, uns minuts i serà amb ell. Canvia la bombeta però en obrir el llum per comprovar que ja funciona s’adona d’on és. Ara sí, sense fer soroll intentarà tornar enrere, sortir, tancar la porta i que ningú es desperti. Però, ja és massa tard. Algú comença a plorar! Els seus plors en desperten un altre, i un altre, i un altre... Què ha de fer? Marxar?
No s’atreveix, no pot deixar-los plorant. Sona de nou el telèfon, però amb els nervis, li cau i el perd en la foscor. Sembla que ara ja ploren tots.
Després d’uns moments de pànic i de total desconcert aconsegueix a poc a poc de restablir la calma.