EL FILL QUE VULL TINDRE
Quan era xiquet m`era impossible imaginar-me a mi mateix com sóc hui. Estic a mig camí. Allunyat ja d`aquell xiquet que botava als bassals d`un descampat i massa lluny encara del iaio que seré algun dia i al que hui sóc incapaç de comprendre. Tinc una inquietant sensació d`estar al mig, d'estar molestant amb el meu obsessiu sentiment de responsabilitat.
El fill que vull tindre és una reflexió sobre l'educació i el paper del pares, dels iaios, dels mestres i dels fills en el procés d'aprenentatge. De la seua importància i del valor, la dificultat i l'esforç que requereix educar.
Una proposta no exempta d'autocrítica, d'humor, tendresa i ironia, que parla sobre els lligams emocionals amb els fills i amb els pares. Sobre com projectem en els altres les nostres pors, les nostres mancances o les nostres expectatives. De l'esforç que hem de fer per a comprendre els fills i també de la dificultat per a comprendre a les generacions passades.
Amb tres generacions en escena, El fill que vull tindre és un tribut de pares a fills i de fills a pares malgrat els retrets. Present, passat i futur es troben en escena per contar-nos històries que parlen, en definitiva, de la vida, de com estimem els nostres fills i els nostres pares i de com ens costa, de vegades, comunicar-nos.