RAGAZZO
Europa, estiu de 2001. La ciutat del Ragazzo viu la restricció de drets socials més gran que ha viscut el continent des de la segona guerra mundial: les fronteres estan tancades, se suspèn el tractat de Shengen, es prohibeix estendre la roba als balcons. Detencions. Identificacions. 30.000 policies patrullen els carrers i no permeten l’entrada a la Zona rossa, el lloc on els líders mundials del G8 estan realitzant quan cimera. Ragazzo, malgrat tot, viu l’estiu de la ciutat: fa poc han “okupat” amb uns amics un espai que han acondicionat com a vivenda, està de vacances, té temps per a escoltar música, llegir, cuinar, enamorar-se.. i per participar al Fòrum Social Mundial que també s’ha instal·lat a la ciutat i on més de mig milió de persones discuteixen com seria aquest “altre món possible” que des de fa uns anys s’imagina com a alternativa a la globalització. El seu destí quedarà marcat quan prengui la decisió de restar a la Columna dels Desobedients, que s’ha proposat una acció pacífica de desobediència civil: violar el confinament de la Zona Rossa. Què fer dant l’amenaça? Té legitimitat un govern que s’ha de blindar per a decidir? Qui (i pera què) fa servir la viol``encia? Què és la impunitat? Un altre món és possible?. Ragazzo és un crit a la vida, a la dignificació de les històries personals, a la reivindicació de la memòria col·lectiva i de la Història que els amos del món mai escriuran per nosaltres. Dedicat a la memòria de Carlo Giuliani, assassinat a Gènova el 20 de juliol de 2001.