Un espectacle vitalista on joguines i andròmines abandonades en unes golfes o traster (zaquizamí) cobren vida, busquen noves oportunitats i fan dels seus defectes virtuts. Un cant a la diversitat, a la solidaritat i a l’esperit de superació.
El nostre zaquizamí, el de la nostra història, és al fons del passadís. Té tres prestatges mal posats, una porta amb pany i clau i un endoll que no funciona. Cada cop que es tanca el llum s'hi fa una festa i els seus habitants, els que no es veuen però hi són, comencen a viure, a jugar i a somiar quan es pensen que no els senten.
Psssssss..... No feu soroll, que no sàpiguen que ho sabeu!