ROB
Quan Rob va pujar a aquell vaixell, no sabia que mai arribaria al seu destí. O potser el destí li tenia reservat aquell lloc, una illa en la qual l’única cosa que trobaria seria a si mateix.
Quan la vida va a la deriva, és difícil saber quin és el nostre port. I, mentre venen a rescatar-nos, la imaginació es convertix en el nostre únic bot salvavides.
Estimat públic, gràcies per vindre a acompanyar Rob en la seua soledat. Però no el criden, no els podrà escoltar, ja que la seua illa, encara que sembla que està fora, en realitat es troba al seu interior. Així que relaxen-se, seguen i bon naufragi.