Nascut a Munic el 1895 i fill de músics, ja de ben petit Carl Orff se sent atret per
tot allò que pot crear ritme o moviment. Tot i que la seva obra musical és
majestuosa, el món ha rebut d'aquest creador una altra aportació tant o més
important: un mètode pedagògic per a l'ensenyament musical dels infants que ha
estat introduït a les escoles d'arreu. Carl Orff morí el 1982 havent rebut honors i
distincions.
En llegir uns manuscrits descoberts al monestir de Benediktbeuren quedà fascinat
per la seva plasticitat, la seva harmonia i pel seu ritme trepidant. Tres anys
després posà el punt final a la seva obra més emblemàtica i universal, "Carmina
Burana". A més dels "Carmina Burana", Carl Orff també va compondre els "Catulli
Carmina", musicant poemes de Catul, i "Trionfo di Afrodite", obres que formarien una trilogia.
"Carmina Burana" significa cançons populars de Beuren': es tracta d'un conjunt de
228 textos goliardescos (probablement del segle XIII) que inclouen poemes, breus
quadres escènics, cançons, etc., escrits en llatí, tret d'alguns en alemany
medieval. El manuscrit fou trobat el 1803 al monestir bavarès de Beneditkbeuren
(d'aquí li ve el nom, doncs). Els goliards eren una mena de trobadors. Sovint
empraven el llatí per fer broma, per cantar la primavera o cançons d'amor i
enamorament, o per fer befa de reis i papes. Molts goliards eren, de fet, monjos i
frares exclaustrats, una mena d'orde religiós burlesc. Carl Orff va escriure la gran
cantata "Carmina Burana" sobre una selecció de 24 d'aquests textos en una versió
molt efectista per a cor i orquestra simfònica. Els textos es poden agrupar en tres
blocs: la Primavera, la Taverna, i la Cort de l'Amor, amb un pròleg (el conegut "O
Fortuna...") i un final. El resultat és una música espectacular, amb gran volum
d'orquestra i amb una presència destacada de la percussió. La cantata "Carmina
Burana" ha estat utilitzada en algunes pel·lícules, com "Excalibur", entre d'altres, i
també hem pogut sentir-la en espots publicitaris i en documentals, fet aquest que
l'ha convertida en una de les obres més populars del repertori simfònico-coral. La
versió programada avui n'és la reducció per a dos pianos, percussió, solistes i cor.
Josep Prats