Dos joglars, comediants i titellaires de l'edat mitjana, ens expliquen la divertida història de dos bons teixidors i sastres catalans que hauran d'emigrar i que, després d'un llarg viatge, acabaran per fer un vestit "molt especial" a un presumit emperador de terres llunyanes. Un vestit, que només pot veure la bona gent i la més intel·ligent, doncs esdevé invisible als ulls de la gent dolenta i ximpleta.
EL VESTIT NOU (continguts)
A més de la moral pròpia del conte d'Andersen, que ens parla de la vanitat i presumpció de l'emperador i de l'engany en les aparences, hem volgut afegir el tema de l'emigració -o l'immigració, segons es miri- amb tots els factors que hi van lligats. Per això, hem canviat el tarannà dels protagonistes els quals, en totes les versions consultades, apareixen com a simples espavilats i pillastres i aquí són dos teixidors i sastres locals que, empesos per la misèria que en aquells temps patien les classes menys benestants, entre elles els menestrals, es veuran obligats a cercar feina fora. Així, entre rialles, pretenem fer una petita reflexió sobre els temps en què els emigrants érem nosaltres mateixos. A fi de comptes volem que l'espectador se senti en la pell de l'emigrant i mediti sobre el perquè algú ha de marxar de casa seva, abandonant família, bens i territori per anar a córrer un munt de peripècies en llocs que li són estranys i d'on ni tan sols sap si hi serà ben rebut.