La Missa de Barcelona, anomenada així per ser conservada a l’arxiu de la Biblioteca de Catalunya (971), fou trobada en realitat a l’arxiu parroquial de Vilafranca del Penedès per Higini Anglès el 1925.
La Missa de Barcelona, d’autor o autors desconeguts, prové del cercle musical d’Avinyó i formava part probablement del repertori de la capella del rei Martí l’Humà, que regnà entre el 1395 i el 1410.
Conjuntament amb les misses de Notre-Dame, Tournai, Tolosa i la Sorbona, és un dels primers exemples polifònics del cicle complet de la missa (kyrie, glòria, credo, sanctus i agnusdei). A diferència de la missa de Notre-Dame de Machaut, escrita probablement poc abans, la Missa de Barcelona no constitueix un cicle homogeni musicalment, ja que probablement fou escrita per més d’un compositor, malgrat que s'hi poden apreciar elements comuns en cadascuna de les seves cinc parts.