Despullem a Fedra i a Medea i les portem fins als nostres dies, convertint-les en éssers grisos. Només quan sorgeixi el conflicte assumiran de sobte una fatalitat antiga sota la influència de la qual arrasaran amb qui s'interposi en el seu camí. De fons, Cadis, una ciutat de perfil macondiano, on tots els elements quotidians adquireixen una dimensió màgica que presagia la tragèdia: el pertorbador vent de llevant, anunciat per la flauta de l'afilador i per la presència del circ als afores de la ciutat, el cant dels ocells, el cor dels veïns…