És un duet per a carrer i espais no convencionals que té com a eix central la dansa fusionada amb el teatre físic i pinzellades de clown. L'embolcalla un imaginari basat en la música i l'estètica dels anys 60 i 70, amb tocs d'humor per refrescar la cruesa del tema que tracta. És una història que té les crispetes com a fil conductor per parlar d'odi, aprenentatge i amor propi. Des de tocar fons fins a recollir els bocins que queden d'una mateixa, per a reconstruir-se i celebrar-se sota tones de confeti. Una peça que connecta des del primer moment amb tot tipus d'espectadores.