Què és això que la dansa ens fa quan ballem amb l’altre? No és potser el ball el primer gest de l’alegria? En aquest duo de dansa, dos homes s’abracen, es miren, giren, salten esbojarrats, ballen entre això que podríem reconèixer com a balls de saló, i allò que escapa de tota forma, que pertany als afectes, a les relacions, als afectes. Aquí es dona aquest ball, en aquest espai entre Pol i Joaquín. I així, ballar per a espantar els mals.