Aquest és el primer muntatge que va fer La Perla 29, ara farà exactament 20 anys. El vam fer a la Sala Beckett i, d’alguna manera, encara sentim que allà hi havia el nucli d’una cosa que després hem anat desplegant. De la nostra estètica. De la nostra recerca. Es tracta d’una adaptació del relat breu de Stefan Zweig amb dos actors que fan alhora de personatges i narradors, i un músic que interpreta, acompanya i il·lustra el text. Això és el més important, la història que s’explica. Cal servir-la bé, acompanyar l’espectador perquè viatgi seguint els actors i visqui tota la faula projectant cada imatge i cada concepte de la penetrant narració de Zweig. La veu és el primer element, d’ella sorgeixen les paraules: la paraula dita, la paraula llegida, interpretada, declamada, xiuxiuejada, musicada, cantada, recordada… i els gestos, les intencions, i les accions que l’acompanyen.