El nostre poble anava al ritme d’una Fàbrica, la de Las Perlas, i els descansos de les obreres els marcava la seva sirena. Les nostres àvies a catorze anys van entrar a Las Perlas, treballaren per aixecar les seves llars i acabaren construint una xarxa de suport mutu, d’amistat i se sentiren orgulles de pertànyer a la classe treballadora.
Ara, nosaltres, les seves netes, que també lluitem dins la precarietat laboral volem que soni fort la seva veu, la de les dones dipositàries de sabers industrials i artesanals, que han entregat el seu cos, la seva joventut i la seva productivitat a la Fàbrica.
Perla, és un mosaic d’oralitats, d’objectes quotidians i un joc visual entre les llums i les ombres de les herències familiars rebudes.