META
El juliol del 2008, el nedador olímpic David Meca va creuar l’Estret de Gibraltar tres cops seguits. ‘Meta’ és la narració d’aquesta gesta esportiva en veu de l’Ibrahima Diallo, un jove de Senegal que, en circumstàncies totalment diferents, també va creuar l’Estret ara fa tres anys. Del contrast que es desprèn a l’hora de posar en comú aquestes dues realitats oposades, en deriva una reflexió crítica al voltant de la nostra societat. I és que, encara que al llarg de tot l’espectacle només es parla de David Meca i les adversitats amb què el nedador es va trobar al llarg de la travessia, la veu testimonial de l’Ibrahima carrega les paraules d’un significat que va més enllà de la gesta esportiva del nedador.Es desvela, així, la cara oculta del Mar Mediterrani. D’aquesta manera, l’espectador es veu interpel·lat a pensar les circumstàncies amb les quals altra gent creua les mateixes aigües que el nedador. Tot i ser un mateix recorregut en el mapa, per Meca és la pista on córrer una marató de llarga distància i per d’altres una meta on comença una nova vida.
L’espectacle Meta és la veu d’una experiència silenciada que narra una experiència mediàtica. D’aquest xoc la primera adquireix un altaveu que, per paradoxal que sembli, obté més volum que mai. Aquest volum, però, no es mesura en decibels, sinó en significança, en profunditat d’incisió en l’espectador. Els pensaments activats i acumulats de rerefons durant l’espectacle emergeixen a la superfície en forma de debat, individual o col·lectiu, per donar lloc a una reflexió crítica de manera incisiva, directe i sense medis al voltant de la immigració.