El desig de Clémentine Télesfort i Lisard Tranis amb La mecànica de l’infortuni és crear una peça de dansa teatre on el disseny de l’espai escènic sigui part integrant de la relació que es genera entre la coreografia i l'escriptura del moviment. Per això fan servir elements lumínics, sonors i escenogràfics com una font d'inspiració. Per mitjà de la dramatúrgia, aquests dos artistes volen ressaltar una incomoditat que meni a una posada en moviment, a una recerca de recursos creativa. Així, proposen un mirall on reflectir les vulnerabilitats comunes tot traçant un camí cap a l’empatia.
“Creure en l’infortuni però no obstant trobar-hi la ironia i l’humor. Buscar en la foscor. De situacions adverses inventar una alternativa. Tot depèn del punt de vista”.