L'AMOR (no és per mi, va dir Medea)
Un concert a cànon, on una melodia en predomina, un leitmotiv de dolor de vida. Una vida que s'esmicola com les escenes que es van sobreposant les unes rere les altres. Medea es va fent fonedissa davant dels nostres ulls, fins a convertir-se en una persona anònima, que ens recorda, potser amb massa insistència, que podríem ser nosaltres mateixos, que la vida se'ns escapa, que res no detura en el temps, que el mal i l'amor són ineludibles, inexorables, i massa sovint, invisibles. Medea diu la veritat. I, la veritat només podrà ser composta al cervell dels espectadors, perquè la veritat és una cosa íntima, com aquesta peça, i és infinita, perquè la seva vibració no es desactiva mai."
Queralt Riera