Mentre buscaven materials per a l'escenografia del seu anterior espectacle, en un penya-segat de Cantàbria, la companyia “eia” va trobar una pedra que els va cridar l’atenció. Aparentment, semblava una roca com les altres, però en observar-la atentament es van adonar que era, en realitat, un tros de fusta esculpit per les ones.
Aquest fet els va portar a reflexionar sobre la voluntat d’encaixar en l’entorn encara que sigui a batzegades.