Només queden les parets, brutes i arrugades... El pallasso ens fa còmplices de la persona que l’habita per connectar amb el fracàs, la solitud i la nostàlgia amb ingenuïtat i descar. Un relat íntim i esbojarrat que parla de llibertat, d’adversitat, de cruesa i de passió per una vida de circ ambulant. Un espai físic i temporal on tot es possible. On es barregen les arts del pallasso, el teatre de gest i la música en viu amb piano, veu i clarinet.