FÒRA ÉS UN LLOC
Tot allò que coneixia del món eren aquelles quatre parets i una petita finestra... Com és el vent? Com punxa una barba? A què sona el silenci? I un gos? Mama, què és fora? Fora, fill meu, fora és un lloc.
La petita finestra va resultar ser una gran porta al món. Després del primer pas, la curiositat es va apropiar dels seus peus, i la sendera va ser la seva millor companyia.
En una empenta vital incontrolable, va descobrir el tacte de l’herba en les seves petjades, els raigs de sol escalfaven la seva pell, els ulls es van omplir amb un cel del més blau dels blaus. Va pensar que tot allò era tan sols per ell, i va voler veure més.
La vida l’esperava fora, i no està bé fer tard….