La Toia viu en una casa de pagès. Un dia, descobreix les restes d'un vell espantaocells. El recomposa, i sorpresa, comprova que aquest li parla. Li parla de la seva soledat, del seu desig de tenir amics, d'oblidar-se d'espantar ningú. No vol acabar els seus dies essent un espantall. Li parla del seu gran somni: volar! La Toia s'ofereix a ser la seva amiga i carregant-se'l a l'esquena, se l'emporta cap a casa. En arribar-hi comprova que, pel camí, l'espantaocells ha perdut un dels seus braços. A ella li sap greu de debò, però el seu amic s'hi resigna. Tan sol era un feix de palla!. Després d'aquesta pèrdua, comprensiu i generós amb les necessitats d'alguns animals com el conill i la cigonya, o també a causa de la juguesca que li engalta el gat casolà, l'espantaocells es va desmembrant fins el punt que en perilla la seva pròpia existència. Per sort, gràcies a l'oportuna ajuda de la Toia i a la imaginació, l'espantaocells no tan sols sobreviurà si no que aconseguirà realitzar el seu somni. La Toia i el seu amic constataran, llavors, que saber desprendre's del prescindible i tanmateix, saber tallar alguns fils, pot arribar a ser del tot profitós per guanyar plenitud, ampliar horitzons i volar. Volar...!