LA IDEA D'EUROPA
La idea d'Europa és el títol d'un llibret de George Steiner que parla de l'home europeu contemporani. Més ben dit; dels homes, dones i nens europeus que duen, com si fos una motxilla massa carregada, un pes a l'esquena que de vegades els aclapara. Del pes d'un passat brutal i grandiós alhora. Hem arribat fins aquí. Bé. Ara, què?
L'home, diu Steiner, té una gran capacitat per fer el mal, però també, i només això el salva, té una gran capacitat per dedicar-se a coses ben inútils; la música, les matemàtiques, la poesia, la bellesa..., potser la bondat.
La recerca d'aquestes capacitats és, a parer de George Steiner, l'única via de sortida davant la decadència actual del nostre continent.
És curiós que parlar d'Europa, allò que ningú encara no ha estat capaç d'explicar-nos què és ni per què serveix del tot, sigui una manera d'enfrontar l'individu amb sí mateix. I alhora, una manera de parlar de comunitat.
De Raó, de Llibertat, de Justícia... Pot ser?
Qui parla a escena, però, no és un filòsof assegut en un cafè, sinó una figura també molt lligada a la idea d'Europa, com diu Walter Benjamin; el captaire que truca a la porta, el rodamón que pot ser un agent diví o demoníac disfressat i que ha arribat a peu.
O el foll que volta els carrers.
O un conegut de lluny.
Un estranger...