SOLO PER A PAQUITA
“Estimulant, amarg i necessari”. Així és l’amor per a la Paquita (com el cafè): una perillosa addicció que s’ha de controlar per pura necessitat de supervivència. I, com el cafè, la narració de les seves experiències flueix amb un sentit de l’humor negre i amarg (de vegades, gairebé absurd), mentre ens mostra un personatge fràgil i fort, innocent i pervers, simple i complex.
En el transcurs de la representació, es van descobrint noves realitats, com si anéssim obrint i destapant les conegudes nines russes. Noves realitats… o ficcions. Qui és realment Paquita?