En el centenari del naixement de Josep Cercós proposem un recital de cançó en què se’ns ofereix l’ocasió de desplegar una visió panoràmica d’un paisatge que ens ajudarà a comprendre millor el món del compositor. Paisatge que ve definit, en primer lloc, per la presència dels seus dos mestres, Ricard Lamote de Grignon i Taltabull, amb els quals va trobar l’esperó que el va encaminar des d’una estètica arrelada al postromanticisme alemany cap a un estil de tendències neoclassicistes, sempre amb un afany que ens atrevim a qualificar d’expressionista.
Un paisatge dins d’un altre paisatge. La poesia de Miquel Martí i Pol ha temptat diversos compositors que l’han llegida, sentida i expressada cadascun a la seva manera. Una poesia en què la subtil i discreta descripció del paisatge esdevé mirall de l’ànima. Cercós, ja al final de la seva vida, va incorporar també el poeta de Roda de Ter al seu univers creatiu, amb una música que, segons Mestres Quadreny, “com si fos el seu testament artístic, ens diu com dins una atmosfera postromàntica es poden encara expressar coses noves”.