Escenari. Cartellera dels Espais Escèncis Municipals

Fernando Atienza viatja del tardofranquisme de la Transició al somni olímpic del 92: des dels seus catorze anys, robant cotxes a les barraques de Montjuïc; passant per la seva primera joventut, com a noi per a tot d’ambiciosos financers de la zona alta; fins als seus trenta-pocs, fent tripijocs als carrerons adjacents a la Plaça Real. Però no hi haurà dia que deixi més empremta a la seva biografia que el dia del Watusi: el 15 d’agost de 1971, quan va veure un cadàver, i fins i tot dos, per primera vegada. Un moment fundacional que l’acompanyarà cada segon de la resta de la seva vida.