Les Saisons fusiona Les quatre estacions de Vivaldi amb les del seu contemporani Giovanni Antonio Guido, gairebé oblidat. Sota la influència del número quatre —símbol d’equilibri, creació i harmonia—, Guido evoca la belle danse, art del segle XVII que buscava dominar cos i ment amb elegància. Malandain diu: “El quatre també representa la Terra i la roda de la vida, que no sempre gira rodona, especialment en temps de lletjor i inhumanitat.” Vivaldi, en canvi, ens convida a una dansa més instintiva, més humana.
En un escenari de pètals negres, éssers alats ploren la pèrdua de l’esperit. Per què? Perquè Les Saisons no és més que un ballet, i no hi ha res més seriós que l’inversemblant.