Escenari. Cartellera dels Espais Escèncis Municipals

Meritxell Gené s’endinsa en el Ferrater més melancòlic, sense filtres, i s’atreveix a cantar els versos fugissers (que sempre fugen i sempre tornen) del poeta, sense dir res, o potser sí, d’ella mateixa. Ho fa amb un registre inexplorat, amb una nova geometria, acompanyada d’en Pau Guillamet “Guillamino”, a l'electrònica, i d’en Santi Careta, a les guitarres. Un viatge d’anada… i qui sap si de tornada. Com un sol que menstrua i no es vol pondre.