MIRA'T
D'ell cap a ell mateix, alhora introspectiva i d'obertura a l'altre. De tu cap a ell i d'ell cap a tu. Mirar-se, confrontar-se amb la pròpia solitud, prendre la decisió de fer aquest viatge personal i transcriure'l a la pista. MiraT, una injunció al mirar-se sense autocomplaença però també sense supèrbia, amb humor i autoderisió. En una constant recerca de l'equilibri, tot oscil·lant, tot girant, tot ballant.