Escenari. Cartellera dels Espais Escèncis Municipals

Vaig somiar, com somien els óssos a l'hivern. Un somni càlid , un somni llarg, un somni sota terra. Com dos cossos i dues màscares poden a través de la poesia visual i l'acrobàcia generar un món oníric on tot està a la vora de l'abisme. Parlem d'una història d'amistat sense barreres, aquestes barreres anomenades prejudicis que s'alcen com a alts murs a la vida dels adults, els infants no entenen de barreres i els óssos tampoc.