Escenari. Cartellera dels Espais Escèncis Municipals

POP es un monòleg de dansa, cru, amb un to humorístic i intimista. La performer ens obre petits forats per a entrar a la seva habitació figurada, una que ens fa sentir nostàlgia i empatia. Aquesta dona se’ns mostra fràgil i honesta mentre ens va explicant diferents contradiccions que l’atravessen. L’espectacle parla, mig ofegat però alliberat, de les pors d’una dona millenial. L’acumulació d’expectatives, la necessitat incansable de fer més, la felicitat d’acceptar la comunió dels referents propis, l’exigència social i professional, la frustració.