Vivim en un món ple de respostes, però cada cop amb menys preguntes. Sorprendre's és precisament això, fer-se preguntes. De fet Aristòtil considerava el thauma (la meravella) l'origen del coneixement. La sorpresa és aquell estat radical d'estranyesa i incredulitat davant d'allò que ens envolta, i ens fa indagar sobre un món que creiem conèixer a la perfecció.
Thauma funciona com un joc poètic en el qual es confonen el dalt i el baix, el fons i la figura, allò gran i allò petit, creant diferents maneres de veure el mateix.
Segueix els codis de la novel·la gràfica i el teatre d’objectes proposant un paisatge que va obrint-se, revelant el seu interior.
Thauma és un poema escènic centrat en la capacitat de meravellar-nos i quedar-nos suspesos en un terreny poètic que no té ni finalitat, ni conclusió, ni tancament.