Les fronteres entre música popular o música culta, entre música de concert o música de ball són, sovint, convencions que mai acaben de descriure la realitat. De la mateixa manera que la nostra sardana pot ser un ball popular i senzill a plaça o bé una obra simfònica a l’auditori, el tango argentí també traspassa qualsevol límit i pot arribar a mostres de gran virtuosisme però també es pot mostrar refinadament simple. Les obres de compositors com Salgán, Piazzolla o Molinelli són una porta oberta a descobrir el so de Buenos Aires fent dialogar el tango amb el jazz, la música contemporània o aires cambrístics.
Inclou:
A Don Agustín Bardi d’H. Salgan (arr. Julian Álvarez)
Adiós Nonino d’ A. Piazzola (arr. Dani López)
Tango Club de R. Molinelli
Escualo d’A. Piazolla
Estaciones Porteñas d’A. Piazolla (arr. Anna Costa)