Buster Keaton crea el seu personatge, palface, com a contraposició a Charles Chaplin. Keaton no és un còmic que vol fer riure a l'espectador, Keaton ens mostra un personatge amb "cara de pal", impertorbable, que transcorre per les seves pel·lícules ple de dignitat i noblesa. El que sorprèn, és la seva manca de sorpresa davant qualsevol situació. "El somriure de Buster Keaton" proposa la projecció de tres curts amb la interpretació, amb piano i en directe, de la música creada especialment per a aquest projecte: - Cops (La mudança) (1922) - La casa elèctrica (1922) - L'espantaocells (1920)