L’Eva Barceló va forta! Ens presenta el seu propi trasbals sobre el fet d’estar socialitzada DONA: anhels, lluites, educació, família, sexualitats, maternitat, amor, parella,… Ens mostra, amb “humor i ovaris”, les múltiples expressions del masclisme i com es manifesten, condicionant-nos l’existència. Està cansada del “poc a poc”, del “sempre ha estat així”, del “no tots els homes”,… però sobretot, està cansada de callar!! A ella no li interessa el “petit comitè”, té clar que la roba bruta queda més neta quan es renta al carrer! Prepareu la panera i el sabó!! Hem de fer net!!!