Vivim en un món on ens movem per inèrcia, on funcionem a un ritme frenètic i innecessari, on tot ha de ser immediat. Un món on es premia la productivitat i el resultat final i on treballem per sobreviure. Constantment busquem una falsa felicitat que ens ompli i no sabem viure el present. Sota sola ens parla de donar valor a les petites coses del dia a dia, de la importància de parar, respirar, mirar-nos als ulls, escoltar-nos i saber què volem realment a la vida. Només així ens podrem sentir a gust amb el que tenim, amb el que fem i amb qui ho volem compartir. Fer les coses pel simple plaer de fer-les sense necessitat de complaure a ningú més que a una mateixa. Sentir que no fracassem si no arribem a l’objectiu esperat. El camí forma part del nostre aprenentatge, ens genera canvis i ens fa créixer.