La Mont, després de molts anys farta de carregar l’estigma de ser considerada només una actriu còmica, tenia ganes de fer una obra «profunda» per reflexionar sobre la vellesa i el pas del temps. Una obra com Les cadires de Ionesco. L'Oriol estava una mica cansat de les excentricitats del teatre contemporani i tenia unes ganes enormes de fer un teatre més «relaxat»... I per fi aquestes dues velles glòries del teatre català podran plantar les seves cadires en un escenari que les aculli amb els braços oberts.