Los Perros proposa assolir un estat de resistència; com a gossos que passegen, gossos que es troben, que es reconeixen vulnerables, que comparteixen alegria, però també dolor, que cauen i s’aixequen, que ballen, que es rebel·len a través de l’amor, la generositat i el compromís, per trobar en aquest trajecte comú el sentit de les pròpies vides, per superar junts la violència i el deteriorament.
Plantegem una proposta que viatja des del tràngol de la repetició a la fascinació per la successió d’imatges. Imatges robades de l’ahir i llançades al matí, de l’ara i empastifades del passat, de la plàstica contemporània a la forma atàvica, terrenal, en una constant cruïlla de temps i de llenguatges.
Dos homes abraçats. Dos homes que ballen fins que tot s’acabi i tot torni a començar.