És sabut que a Thomas Bernhard, gran escriptor i dramaturg austríac, melòman, ferotge denunciador de l’extrema dreta, no li agradaven els reconeixements i les seves inevitables cerimònies. Tal era el malestar que li generaven els premis que va plasmar-lo en el seu llibre pòstum Els meus premis. A partir d’aquests testimonis autobiogràfics, Pep Tosar construeix un espectacle teatral aprofitant al màxim la intensitat obsessiva, l’afartament i la sàtira característics de Bernhard.
Amb la claredat augmenta el fred –títol agafat d’un dels seus discursos d’agraïment, desconcertant i captivador a la vegada que dotat de la poètica més essencial de Thomas Bernhard- va desgranant anècdotes i paraules de cortesia que amb prou feines dissimulen el seu ànim rondinaire i mostren a través de la ironia i la comicitat les misèries de l’ésser humà i del panorama cultural que ens envolta, i del qual tots en som còmplices.