R.A.V.E. (Revolucionary Agglomeration for Voluntary Extermination)I si el teatre fos un espai entre el cel i la terra, entre el passat i el futur? Què passaria si aquest lloc fos també poblat de records de quan els humans no estaven desvinculats de la naturalesa i de les actuals profecies de la fi del món?
Cecilia Colacrai està sola a l'escenari, intentant indagar a través del gest, el nostre instint de preservació. A partir d'una intensa relació amb la vibració sonora, ella evoca la primitivitat per desplegar una varietat d'estats físics. Demostrant una plasticitat extraordinària i la capacitat de resistir, Cecilia es transforma una vegada i una altra, portant el seu cos al límit.
En aquest espai indefinit, ella no parla de si mateixa, sinó a través del seu cos, sobre la finitud i els esdevenirs de la nostra espècie.
Aquí la dansa es presenta com gallet a la ficció, oferint un llenguatge que permet transportar-nos i imaginar formes de vida més enllà de les parets del teatre. (Un text de Joao Lima)