Un espectacle de varietés sobre feminismes i dissidències LGTBIQ+ amb la música de la Transició espanyola.
Per què associem Rocío Jurado amb l’Espanya cañí i Alaska amb la contracultura dels vuitanta quan “la más grande” va cantar a la masturbació femenina i Olvido Gara fa anys que col·labora amb la Conferència Episcopal? Té a veure amb l’apropiació que va fer el franquisme de la cançó espanyola? Té a veure amb el model de dona que projecta cada artista? Té a veure amb qüestions musicals, estètiques o de classe? Cançons que acaben en fade out vol respondre aquestes preguntes des de l’escena, reinterpretant actuacions musicals i entrevistes televisives dels anys vuitanta amb ironia i esperit crític. La nova producció de La Copla de Wisconsin converteix una conferència performativa sobre la música de la Transició espanyola en un espectacle de varietés amb mirada feminista, perspectiva queer i ànima folklòrica.